Coreografies d'en Carles Ibáñez i la música d'arrel tradicional

Un espectacle de dansa a partir del llenguatge clàssic sobre músiques amb instruments tradicionals catalans

EL SO DE LA TENORA I EL BALLET

El 1937, la ballarina Teresa Boronat triomfava a la sala Pleyel de París, davant milers d’espectadors, amb un coreografia insòlita: la recreació en solo d’una sardana. L’acompanyava la cobla Barcelona –que la premsa parisenca batejà com “la troupe incomparable”–, en un acte a favor de la República Espanyola. No era la primera vegada que aquesta ballarina de tècnica rigorosa i formació clàssica reinterpretava la música d’arrel: el 1917 havia entusiasmat els barcelonins amb una visió coreogràfica de “La sardana de les monges” de Morera al teatre El Dorado; el 1928, al Gran Teatre del Liceu.

Després recorreria Europa, Àsia i Amèrica versionant danses catalanes amb un èxit esclatant: era l’avantatge de ser fidel a la pròpia identitat reinterpretant-la per al món, amb rigor, imaginació i sense complexos. La fórmula irrefutable de l’originalitat.

La idea de Boronat era la llavor de quelcom que tanmateix no va arribar a fruitar mai: el ballet clàssic català. La possibilitat d’una escola clàssica bastida sobre materials catalans, gestualitats, músiques i temes. Hi hagué, després, ,altres temptatives, poques i anecdòtiques, de la mà de Joan Magrinyà o Trini Borrull. Però quaranta anys de franquisme van silenciar el que tot just eren uns primers tempteigs. Després, als anys setanta i vuitanta del segle XX, ja no es va establir un pont amb el que era la dansa de creació d’avantguerra: els creadors catalans van fer atenció als nous corrents europeus de la dansa contemporània, i només els esbarts van continuar treballant amb els materials tradicionals.

Les propostes de Carles Ibáñez que avui tindrem el goig de gaudir són una nova aportació a aquesta aventura. I es mereix un doble aplaudiment: per l’audàcia de desempallegar-se dels prejudicis que un cert provincianisme cosmopolita ha volgut projectar sobre els materials tradicionals catalans, i pels resultats artístics aconseguits. Mestre de ballet i coreògraf exquisit, la primera temptativa d’Ibáñez en aquest sentit va ser la coreografia de “Haendeliana”, d’Albert Guinovart, per a tenora i piano, muntada a instàncies del programa NYDIA de TVC. Després en vingueren d’altres. Ibáñez ens mostra una realitat evident: tant el llenguatge del ballet com la música de cobla per a concert són la depuració d’una arrel. Per això casen tan bé.

Els espectadors del Palau assistiran, doncs, a la magnífica represa d’un somni estroncat. I, de retruc, es retrà homenatge als que afaiçonaren el somni: Teresa Boronat, Joan Tena, o els escriptors Xavier Garcia i Esteve Fàbregas –aquest darrer va escriure tot un assaig i un grapat de llibrets mai no representats per a la creació d’un ballet català. Aquells qui, sense complexos i sense fronteres, van creure en una veritable dansa catalana i universal.          Jordi Lara.

 

 

 

TEMPORADES DE BALLET AL POBLENOU

MITJA MARATÓ    Organitzada i dirigida per Carles Ibáñez i Padró

En preparació XII temporada.

 

 

Comentaris sobre la X temporada:

 

Aquesta el la desena temporada de ballet al poblenou que organitzo. Vam començar l’any 1.997 i la idea era poder donar la oportunitat a mestres i alumnes de mostrar el seu treball a dalt de l’escenari, així com d’acostar el públic, especialment l’infantil, a la dansa.

De la dificultat de tindre un espai on actuar ja feia un comentari l’any 1.990. Dèia així: “La possibilitat de presentar un espectacle de dansa no és fàcil per moltes raons i cap n’és la manca de ganes. La dificultat és poder conjugar tots els elements necessaris per dur-ho a terme. El punt de partida són els ballarins, l’element humà, sense ells no és possible res. El coreògraf pot tenir moltes idees, però sense ballarins que l’entenguin i que estiguin disposats a treballar dur, no es poden materialitzar. Amb això som ben diferents, per exemple, del pintor,

de l’escultor o de l’escriptor, ja que per a ells, la creació depen exclusivament del seu treball. L’espai és un altre dels problemes amb que hem d’enfrontar-nos i en dues vessants: l’espai on assajar i l’espai on actuar.”

Doncs bé, fa deu anys, sí  enguany celebrem el Xe aniversari, que tenim aquest teatre a la nostra disposició. Sí fa deu anys que se’ns permet de presentar-hi coreografies, que quan tenim una idea sabem, pensem, que tenim el teatre del poblenou per presentar-la. Sí, ja sabem que l’escenari es una mica petit, que té un cert pendent que dificulta l’ejeccució dels ballarins, però, és el nostre, es l’escenari de les nostres temporades de ballet, i té vida, es respira emoció, teatre, música i també dansa.

Es l’escenari de “el centre”, que al llarg d’aquests 10 anys ha obert les seves portes per a que el mon de la dansa i entrés, i nosaltres : els mestres i ballarins, els estudiants i coreògrafs, que som gent agraïda, volem mostrar el nostre reconeixement a “el centre” i la seva junta directiva, i a tots aquells que han fet possible aquest camí.      Gràcies, i felicitats. Per la dansa …

                                                                                                       Carles Ibáñez i Padró

COL·LABORADORS

Federació Catalana de Professors de Dansa, Associació de Professors de Dansa Acadèmica de Barcelona, Centre Moral i Cultural del Poblenou, Francesc Valldeperes, Isabel Porcar, Royal Academy of Dance

Escola de Dansa Carles Ibáñez   ·   Escola de Dansa Carles Ibáñez   ·   Escola de Dansa Carles Ibáñez   ·   Escola de Dansa Carles Ibáñez  ·   Escola de Dansa Carles Ibáñez   ·   Escola de Dansa Carles Ibáñez 

·    Companyia de Dansa Carles Ibáñez    ·    Companyia de Dansa Carles Ibáñez    ·    Companyia de Dansa Carles Ibáñez    ·    Companyia de Dansa Carles Ibáñez    ·    Companyia de Dansa Carles Ibáñez   ·

Ballet a Barcelona   ·   Ballet a Barcelona   ·   Ballet a Barcelona   ·   Ballet a Barcelona   ·   Ballet a Barcelona   ·   Ballet a Barcelona   ·   Ballet a Barcelona   ·   Ballet a Barcelona   ·   Ballet a Barcelona

Escola de Ballet CARLES IBÁÑEZ

Composició

Música

Introducció musical

Solo de tenora (Plany d'en Joaquim Serra)

Haendeliana

Albert Guinovart

Roselles de Maig

Paulí Peña

Perfils

Joan Elias

Tramuntana "Evocació 1976"

Companyia Elèctrica Dharma

Introducció musical

la cobla (sota els pins, de la suit Impressions Camperoles d'en Joaquim Serra)

Montmagastre

Manuel Oltra

Reis Glorios

Guiraut de Bornelh (vrs cobla Francesc Cassú)

So d'onze i percussió

Salvador Brotons

Poema de l'amor que neix

Felix Martinez i Comin

Plany

Felix Martinez i Comin

Puigsoliu

Joaquim Serra

Triptic d'un senyor feudal, El Comte Arnau!

"El Llobregat" d'en Salvador Brotons